LA GESTIÓ DELS MALESTARS (publicat a l'ECO de Ribes del 25 de desembre de 2020)
La crisi sanitària, social i econòmica en la qual ens trobem obliga a la revisió de bona part del sistema de valors sobre el que es fonamenta la societat en la qual vivim. Però no ens enganyem, ja venia tocada i ara ha quedat en evidència. S'ha perdut el nord en els valors fonamentals de respecte a la dignitat de les persones, a la vida, al planeta, a la pròpia responsabilitat en l'exercici de la llibertat.
Tenim una societat malalta que ha fet de l'hedonisme, l'individualisme i l'èxit en totes les esferes els seus màxims exponents. Tenim una societat summament narcisista. Tot ha de ser per avui, millor per ara mateix, i la gestió del malestar, la frustració i el dolor de la vida ha quedat relegada les clavegueres de la salut mental, que dirigentment molts gurús de la farmacopea s'apresen a intentar resoldre amb antidepressius, ansiolítics i tot un arsenal de píndoles de noms arxiconeguts i colors ben llampants. Tanmateix la gent ens subministrem, ben obedients, aquestes i altres drogues de curs més o menys legal per tal de "curar-nos". Així, la medicalització dels malestars vitals esdevé no només el remei sinó una manera més de no fer-nos responsables de la part del nostre malestar que ens pertoca, de la decadència del nostre sistema social buit de valors, de ser exigents amb qui mana, de conduir-nos per la vida de manera honesta i respectuosa amb nosaltres mateixos i amb els altres...curiosament, volent ser més lliures que mai ens fem més esclaus en perdre a favor del mercat la nostra essència humana, que rau en la capacitat d'exercir la nostra llibertat de manera autònoma, integrant l'autocura, la voluntat, els valors i com a mínim el respectes als altres, si no l'empatia. Ens hem fet esclaus de la "felicitat" sense assumir la responsabilitat dels nostres actes. Aquesta buidor i esclavitud és molt palesa en bona part dels nostres adolescents i joves, que són grans evitadors de la disfòria (tristor i por) vital, per anar de pet al consum de substàncies a l'abast de tothom que pel fet de ser "naturals" no són menys nocives i inhibeixen l'esperit crític, la maduració i tocar de peus a terra. Davant els grans reptes que els esperen i la incertesa del futur, tenim bona part del jovent evadit, sense eines per enfrontar la vida que tenen pel davant, amb referents poc positius en el millor dels casos i enmig d'una societat "dopada" que cerca la felicitat efímera i instantània de tenir allò que desitja a l'instant, esclaus del propi narcisisme.
I mentre la vida colpeja les persones que veuen amb impotència com marxen els seus éssers estimats, perden els seus mitjans de vida o se sumeixen en una tristor profunda, no hi ha mitjans per parar el cop ni materials ni assistencials perquè el dolor i el fracàs són negats, invisibilitzats, són de perdedors i no els sabem gestionar: tothom ha de ser feliç, o com a mínim, semblar-ho. I amb aquest panorama, els professionals de la "salut mental" quedem relegats a l'àmbit privat si volem fer una feina eficient i ajudar els nostres clients ara que les deficiències del sistema públic són escandaloses: amb prou feines es pot accedir a un psicòleg durant 30 minuts cada 3 mesos, després de suportar una llarga llista d'espera. Per altra banda, en negar els malestars i viure com éssers de felicitat, no sabem conviure i gestionar el dolor perquè esdevingui una eina de creixement, de crítica responsable i d'adaptació al món.
"Els malestars són privats, solitaris i senyal de fracàs, i no hi ha mitjans per combatre'ls, són la gran vergonya i la gran negació de la nostra societat", aquest és el mantra. I ho estem pagant molt car.
Araceli (Sali) Esparducer Broco
Psicòloga col·legiada al COPC 25.225
