Implicacions psicològiques de la COVID'19 en professionals de la salut i afectats directes

Hem parlat prou extensament de la incidència de la COVID'19 a nivell psicològic de les persones no afectades directament per la malaltia. Però els grans patidors de l'impacte del virus han estat i són els familiars dels morts, les persones que han emmalaltit i els professionals de la salut i personal que ha treballat i treballa en primera línia (residències d'avis, personal de neteja, infermers, metgesses) guarint els malalts o assistint en la mort....si han pogut.

En tots els casos la incidència de psicopatologia pot haver estat elevat, especialment de Síndrome d'Estrès Posttraumàtic (SEPT), ansietat i depressió de manera més genèrica...frustració, impotència, por, pànic, dolor, patiment, soledat... Cal entendre que aquestes persones han estat sotmeses a una tensió extrema en molts casos per diversos factors implícits en la mateixa crisi: la saturació i col·lapse dels centres assistencials i hospitals, la manca de remeis efectius per a fer-la front, la manca d'informació tant organitzativa, la manca de material i de mitjans per combatre la malaltia d'alguna manera i treballar en condicions mínimes de seguretat per a ells mateixos, la impossibilitat sovint de donar consol i acompanyament a les persones malaltes que morien en soledat, lluny de les seves famílies. Cal entendre que el personal sanitari han patit un autèntic tsunami a nivell de coneixements (perque no n'hi havia) emocional i físic, requerits a l'extrem i sense capacitat d'afrontament de la greu crisi tant a nivell professional com personal. I de retruc, el terrible patiment i incertesa de les seves famílies en veure com molts d'ells convivien amb el dilema de assistir la població (segurament la seva vocació i projecte vital) amb el risc per la seva salut i els seus. Molts han optat inclús per aïllar-se d'elles per tal de no exposar-les més de l'inevitable. Cal entendre que aquestes persones, junt amb el personal de neteja han suportat un pes brutal i això passa factura. Han viscut possiblement uns dels seus pitjors malsons, amb molts morts entre els seus companys, companyes en l'exercici de la seva professió i de pacients. Aquestes persones saben molt bé l'horror que pot provocar aquesta malaltia i les seqüeles que pot deixar, en molts casos molt greus inclús en persones joves i amb bona salut.

Les persones que han emmalaltit també poden haver patit en un grau més o menys les conseqüències físiques i psicològiques de la duresa del tractament, com ara el SEPT i les repercusions a nivell físic directes de la malaltia, la por de perdre la vida, la incertesa i la soledat, la culpabilitat per poder exposar a altres persones a ser contagiades i inclús estigma social, com si tinguèssin la culpa d'haver emmalaltit. Escoltem-los, no menystinguem el seu patiment i solidaritzem-nos. Ajudem i aprenem.

Un altre capítol ha estat les persones que han mort a causa del virus i les seves famílies. Els morts per covid'19 han mort en el millor dels casos acompanyats per personal sanitari (si és que donaven a l'abast) però sovint sols. El pensament de la soledat que han patit aquestes persones en morir és horrible...ningú hauria de morir així. Les seves famílies i éssers estimats han patit enormement i és molt probable que no hagin pogut començar el seu procés de dol adequadament...moltes d'elles van veure com el seu familiar es quedava a l´hospital i no han pogut ni acomiadar-se ni acreditar la seva mort...s'han de creure que unes cendres son ara els que va ser el seu pare o germana amb el dolor de saber que el seu ésser estimat pot haver mort sol...tot plegat és d'una inhumanitat espantosa. Cal arrencar el procés de dol d'aquestes persones, acompanyar-les, reconfortar-les i ajudar-les a fer front al seu patiment i en tot allò que puguem, sigui molt o poc: quanel món i la vida perd sentit pel patiment, qualsevol atenció respectuosa, per petita que sigui, ajuda a no perdre la cordura ni l'esperança.

ARA MÉS QUE MAI, RECORDEM QUE NO HEM SORTIT DE L'EMERGÈNCIA SANITÀRIA, per lo qual CAL ESCOLTAR I COMPLIR ESCRUPOLOSAMENT LES RECOMANACIONS SANITÀRIES BÀSIQUES: MASCARETES NETES, EN BON ESTAT I BEN POSADES, HIGIENE DE MANS I DISTÀNCIA SANITÀRIA. NO HEM SORTIT DEL PERILL, AQUESTA MALALTIA HA LLEVAT LA VIDA I LA SALUT DE MOLTES PERSONES I CAL EVITAR UNA NOVA CRISI TANT COM PUGUEM. AQUESTES MESURES SÓN D'AUTOCURA PERÒ TAMBÉ DE RESPONSABILITAT SOCIAL RESPECTE ELS ALTRES PERQUÈ MINIMITZEN EL CONTAGI IMPOSSIBILITANT AIXÍ LA PROLIFERACIÓ DEL VIRUS. De moment no hi ha tractaments gaire efectius ni vacuna, per lo qual les mesures sanitàries bàsiques són les que tenim per protegir-nos i protegir els altres. Tinguem criteri, siguem escrupolosos, solidaris i responsables.