Search
  • Esparducer Manzano

Eduquem en la salut, per exemple (article de l'Eco de Ribes del 16 d'octubre del 2020)

"El jovent d'avui estima el luxe. És maleducat, menysté l'autoritat, no respecta els adults i fa el gandul mentre hauria de treballar. Els joves ja no es posen dempeus quan els adults entren a l'estança. Contradiuen els seus pares, fan el fatxenda en societat, es cruspeixen les postres quan són a taula, encreuen les cames i tiranitzen els seus mestres"


Aquesta dita, el 90% de la qual podria resumir els estereotips negatius que s'atribueixen als nostres joves, s'atribueix a Sòcrates, i la va immortalitzar farà uns 2.500 anys. Hi ha prejudicis que no canvien mai: crec que a totes les generacions, inclosa la meva, també se li va aplicar i continua vigent avui en dia.


L'OMS determina que la infantesa és el període que va des del naixement d'una persona fins que compleix els 10 anys, mentre que l'adolescència arriba en teoria fins als 19. Un nen no és un adult en miniatura, igual que un adolescent tampoc ho és. El pas de l'egocentrament infantil i adolescent a l'adultesa autònoma es produeix mitjançant la socialització, segons la qual els éssers humans aprenem i interioritzem les normes i valors d'una societat i cultura específiques. Aquest aprenentatge ens permet obtenir les capacitats necessàries per a tenir èxit en la interacció social. El procés sol estar marcat per la necessitat de diferenciar-nos dels altres i al mateix temps, de ser un més del grup d'iguals. Tothom, d'una manera o altra, hem passat pel procés de socialització amb més o menys èxit i vicissituds. No naixem ensenyats: el procés de creixement i maduració d'una persona, d'integració de les normes que li facin de guia a la vida (i que cal que estiguin incorporades a la seva estructura personal) és complex; ara bé, si es pot observar amb una certa pau i tranquil·litat és sorprenent. Els nanos volen créixer, volen adaptar-se al món sent ells mateixos i volen que la vida els vagi bé... i per això la socialització ha de tenir èxit. Per aconseguir-lo, cal predicar amb l'exemple en tots els aspectes: perquè un infant o un jove s'avingui a complir un precepte primer cal que vegi que els adults també el seguim, que li argumentem la conveniència de seguir-lo al nivell explicatiu que requereixi, i que li recordem amablement que cal dur-lo a terme tants cops com faci falta sense ser pesats. Educar és preparar els nostres infants i adolescents pel que es trobaran a la vida amb amor, respecte, arguments, paciència, i sent receptius, comprensius i coherents. En la interacció entre un adolescent i un adult sensible que pertany a una societat compromesa en el benestar de la gent, l'adolescent madura de manera positiva: si adopta un sistema de normes coherent li facilitarem una existència plena i en pau. Fa molt temps que sabem que aquesta fórmula de socialització és la més eficaç i respectuosa amb les persones i que educar sempre serà a l'ordre del dia mentre hi hagi infants i adolescents, així que com societat cal que assumim aquesta responsabilitat global.


Respecte a les mesures sanitàries de la COVID'19, per educar en la salut cal insistir en la norma distància-mascareta-neteja de mans (DMM) donant exemple, explicant-la adequadament, recordant-la de manera respectuosa, ensenyant a debatre en els fòrums adequats i amb arguments si hi ha discrepància, però ensenyant també que cal complir i perquè, mostrant comprensió i coherència. No criminalitzem la immaduresa dels nostres infants ni adolescents: gestionem tots millor la crisi tenint en compte la naturalesa del nostre jovent educant de manera positiva. Estarem tots millor i farem un món més agradable i humà.


72 views0 comments

Recent Posts

See All