Search
  • Esparducer Manzano

Ansietat

Una de les demandes que més porten els nostres usuaris a la consulta és la de fer minvar o desaparèixer l'ansietat quan aquesta és molt forta o incapacitant.

L'ansietat és una por inespecífica desencadenada per una situació que provoca sensació d'atrapament. Les persones tenim ansietat quan sentim que no tenim sortida. L'ansietat en sí, quan es presenta de manera ocasional o no perllongada en el temps i la seva intensitat no és un obstacle en la ostra vida diària, és una emoció adaptativa, que vol dir que ens ajuda a avançar en la nostra adaptació al món perquè fa que mobilitzem els nostres recursos per trobar solucions als problemes que detectem. Però, com hem comentat, és una emoció inespecífica, que vol dir que sovint no sabem d'on i de què ens ve aquest malestar. En aquest aspecte hi ha persones que venen a la nostra consulta sense tenir ni idea de què els provoca aquesta emoció, mentre que d'altres ho tenen força clar però no saben o no poden resoldre la situació satisfactòriament. També sovint el que viu la persona és un procés acumulatiu de diverses ansietats que es van sumant durant el dia o un període de temps i que si no es van resolent acaben de desencadenar simptomatologia d'una ansietat molt gran o inclús un atac d'ansietat.

La feina del psicoterapeuta en aquest casos, que són molt i molt habituals, consisteix en fer de detectiu amb el client per localitzar els generadors d'ansietat i tractar-los o ajudar el pacient a resoldre la situació, que pot tenir nivells d'implicació diferents en l'estructura mental de la persona. Si els nivells no són massa profunds, és possible que amb una teràpia breu d'unes 12 o 16 sessions el problema quedi solventat, mentre que si té implicacions més nuclears es pot trigar bastants mesos a acabar de guarir el pacient de manera prou important com perquè el bon resultat es mantingui en el temps. En qualsevol cas, els pacients solen sentir una important millora en els símptomes a les poques sessions.

Si la simptomatologia és molt incapacitant o el nivell de malestar no permet fer tractament de psicoteràpia pot ser recomanable introduir psicofàrmacs que li donguin un descans al pacient i prou tranquilitat per poder abordar el treball psicològic. Però cal recordar que el tractament psicoterapèutic és el principal i més recomanable per guarir el patiment psicològic segons la OMS, i que els psicofàrmacs rarament arreglen els problemes de fons dels pacients, i tenen molts efectes secundaris a llarg plaç, la qual cosa els fa desaconsellables com a solució definitiva, mentre que la psicoteràpia promou i mobilitza els recursos de la persona aportant solucions sovint complertes i definitives als pacients, millorant la qualitat de vida i dotant-los de més alts nivells de benestar.



0 views